Breus apunts històrics

La congregació religiosa de les Missioneres Cor de Maria és fundada l’1 de juliol de 1848 pel prevere Olotí Joaquim Masmitjà i de Puig, amb la finalitat de promoure l’ensenyament destinat a les noies, que en aquell moment es trobaven amb grans dificultats per accedir a l’escola.

En Joaquim Masmitjà neix a Olot el 29 de desembre de l’any 1808, en el si d’una família benestant de la vila.

Després de rebre la primera educació a casa i a la mateixa vila d’Olot, estudia un curs en el Seminari de Girona, i amb 16 anys d’edat ingressa a la Universitat de Cervera, única del Principat en aquells temps. A l’any 1834 és llicencia en Lleis i obté el títol de Dr. en Dret Canònic, completant també els estudis de Dret Civil.

També a l’any 1834 és ordenat prevere a la capella del Palau Episcopal de Girona, celebrant la seva primera missa a Vilaür, on iniciaria el seu ministeri pastoral, passant posteriorment a La Bisbal d’Empordà.

A l’any 1840 és nomenat rector de la parròquia de Sant Esteve d’Olot, i allà contacta amb la societat d’aquella població emprenedora i desenvolupada i descobreix les penalitats de la classe obrera, sobretot de les dones.

En aquest moment és quan el Dr. Masmitjà coneix a la Lliberada Farrerons, una dona laica, obrera, pobre i malalta que ha de treballar, amb uns horaris esgotadors, a una de les fabriques de la capital de la Garrotxa. La Lliberada “converteix” Mn. Masmitjà i li fa veure la marginació de la dona en la societat, despertant en ell la necessitat de lluitar per canviar la situació en què es trobava la dona del S. XIX.

El següent fet important succeeix a l’any 1844, quan entra en contacte amb la senyora Eudalda Ferrer, vídua de Brugats. L’Eudalda és una dona d’Olot culta, intel·ligent, de classe benestant i posseïdora d’un gran sentit comú. En ella troba una gran col·laboradora per fer realitat la seva inquietud de fer alguna cosa per a les noies obreres, tal com li va suggerir la Lliberada Farrerons.

Així dissenyen el seu projecte educacional, amb preocupació per l’educació i instrucció de la dona, creant un nou estil de vida religiosa, passant de la clausura i l’aïllament propis dels monestirs a la vida activa, enmig de la gent dels pobles i ciutats. L’Eudalda i el Dr. Masmitjà coneixen la jove olotina Teresa Terrada, que treballa en una fàbrica de Sant Joan les Fonts, veient-la idònia per iniciar el seu projecte educacional.

Malgrat que en aquell moment les lleis havien promogut la supressió d’ordres i congregacions religioses, l’1 de juliol de 1848 es crea la nova Congregació per afermar els fonaments de la incipient tasca docent que exerceixen la Teresa i dues germanes més.

Poc després en Joaquim Masmitjà és cridat a Girona, on serà nomenat ecònom de la Catedral, veient perillar l’obra que tot just comença. Però l’Eudalda Ferrer es fa càrrec de la Congregació segons li va demanar el Fundador (existeix abundant correspondència entre tots dos, que demostra la seva igualtat de mires i la confiança depositada en ella).

La primera escola inicia la seva activitat a Olot el mateix any 1848 i, fruit de la bona feina i la fama que van adquirint, en pocs anys comencen a requerir al Dr. Masmitja la fundació d’escoles per a dones des d’altres poblacions. L’any 1851 obre les seves portes l’escola de la Bisbal i el 1853 la de Girona.

Les Missioneres són alhora educadores i mestres, i per reforçar el seu caràcter educacional fan oposicions oficials de mestres de les localitats on funden les escoles.

Les fundacions continuen per Santa Coloma de Farners (1856), Camprodon (1859), Besalú i Lladó (1860), Mataró (1861), Cassà de la Selva (1863), Sant Feliu de Guixols (1865), Lloret (1875), Valls i Tamarit de Llitera (1878) i Blanes (1880).

Però les fundacions en vida del Dr. Masmitjà no es limiten a terres catalanes. Mn. Masmitjà és cridat pel Bisbe de Califòrnia, a qui havia conegut a Girona en un viatge d’aquest bisbe a Europa, i en aquelles terres dels Estats Units es funden escoles a Gilroy i San Juan Bautista (1871), San Luis Obispo (1876), San Bernardino (1880), i Los Ángeles (1886).

Aquest últim any, el 1886, mor a Girona el Dr. Masmitjà a conseqüència de les ferides sofertes en un accident a l’actual seu del Govern General de les Missioneres Cor de Maria.

L’activitat fundacional es manté després de la defunció de Mn. Masmitjà. Es creen noves escoles, com la de Sant Celoni (1942), i la de Barcelona – Sabastida (1955), Girona-Masmitjà (1960), i d’altres van desapareixent. Però l’activitat de les Missioneres continua sent fructífera més de 165 anys després de la seva fundació i fa camí amb les nou escoles que a l’actualitat conformen la Xarxa d’Escoles Cor de Maria.